Dani Mauriz, director de l’Escola Montserrat
Estudiar està sobrevalorat… Segurament la majoria dels qui llegireu això pensareu que no sé què em dic i que no és propi d’un director d’un centre educatiu començar un article amb una frase tan incendiària com aquesta…
D’acord, deixeu-me matisar: estudiar per estudiar està sobrevalorat. Els darrers anys, sobretot en l’època de les vaques grasses, es va posar de moda estudiar “per vici”. Alguns dels qui s’ho podien permetre econòmicament pensaven que no eren ningú sense una carrera, com més llarga millor, i després un postgrau i un màster. Es va sobrevalorar el fet d’absorbir formació indiscriminadament, per sumar llistes interminables de títols per posar al currículum. Titulitis, en diria jo.
I que ningú m’entengui malament: sóc un ferm defensor de l’educació i de la formació. Però amb uns límits coherents, amb uns objectius definits, amb un traçat de futur clar. I quin objectiu té la majoria de joves? Trobar la seva vocació, descobrir una professió que els ompli i que els agradi, i poder-s’hi dedicar laboralment per guanyar-se la vida.
Els cicles formatius que oferim a la Formació Professional són ensenyaments que preparen els alumnes per a l’exercici d’una professió determinada. La Universitat és una molt bona opció. Però la Formació Professional també, i no em cansaré de reivindicar-ho!
He vist alumnes de la nostra Escola presentant plans de màrqueting per a empreses reals amb idees innovadores i trencadores, amb garanties d’èxit assegurades; abocant tots els seus esforços i la seva passió a treballar amb nens petits; acompanyant gent gran, fent activitats amb ells, amb un tracte exquisit i un amor desbordant; fent pràctiques en empreses amb una actitud immillorable i moltes ganes d’aprendre…
La llista és llarga. Tenim uns joves actius, il·lusionats, preparats. Volen créixer, treballar i menjar-se el món. Tenen l’actitud necessària i la formació adequada. Accedir al mercat laboral no és qüestió de currículum, és qüestió d’actitud i d’aptitud. Us asseguro que els nostres alumnes em sorprenen i m’ensenyen coses noves cada dia. I les xifres d’inserció laboral avalen que han triat el camí formatiu més adient a les seves expectatives i objectius. La Formació Professional comença a fer-se el lloc que es mereix. Queda camí per fer però anem en la bona direcció!
