Dani Mauriz, director de l’Escola Montserrat

Conceptes com emprenedoria i creativitat formen ja part del nostre lèxic diari. Utilitzem aquestes paraules per parlar de tots els àmbits de la vida. Ser creatiu i ser emprenedor ja no vol dir només muntar un projecte empresarial, sinó que és una manera de viure. Podem ser emprenedors per crear una empresa, però també per treballar per a altri amb una actitud oberta i imaginativa, o per enfocar el nostre projecte vital d’una forma determinada, aprenent a sortir de la nostra àrea de confort i arriscant per aconseguir els nostres somnis.

Sovint, els nostres alumnes, joves i encara amb poca experiència laboral, es veuen desbordats quan els parlem d’aquestes coses a l’inici de curs: No sóc creatiu… No sé com posar-m’hi… Potser no serveixo per a ser emprenedor… Us asseguro que aquestes limitacions es trenquen a mesura que avança el curs. A l’aula treballem constantment competències transversals que no apareixen al currículum. Insistim en la importància de la comunicació, del treball en equip, del disseny de projectes globals.

Durant les primeres classes els proposem que facin una presentació en públic i es topen amb tots els problemes possibles. I quan repeteixen aquest mateix exercici a final de curs, l’evolució és increïble. Ser jove porta implícit la capacitat de trencar barreres, d’imaginar més enllà, de tenir idees que surten d’allò a què estem acostumats, de mirar-se les coses des d’un altre punt de vista i obrir portes per deixar entrar aire fresc.

Ser creatiu, ser emprenedor, és una qüestió d’actitud i de deixar volar la imaginació. A l’Escola Montserrat potenciem i valorem que els nostres alumnes treballin aquestes habilitats. No és qüestió que només escoltin els professors i memoritzin els coneixements, és qüestió de provar-ho, de practicar-ho, d’equivocar-se i tornar-ho a provar fins a assolir fites que sorprenen els mateixos alumnes.

I el millor de tot és que treballar així té resultats palpables. Els darrers dies, treballs i projectes d’alumnes de l’Escola han estat premiats i reconeguts en tres certàmens diferents a la comarca del Bages. Ara també estem participant al primer Congrés d’Emprenedoria de Talent Empresa al Bages i hi hem presentat set projectes. Encara no sabem si obtindran algun guardó però us asseguro que els alumnes han fet treballs brillants, en què es barregen els coneixements adquirits durant el curs amb una elevada dosi d’actitud, il·lusió, bones idees i ganes de treballar. I estem a punt d’anar també al concurs d’emprenedoria de la Seu d’Urgell.

A l’Escola Montserrat ho tenim clar i apostem perquè els nostres alumnes desenvolupin el màxim d’habilitats possibles que els serviran per a qualsevol àmbit de la vida. Nosaltres hi posem les eines i les plataformes i ells hi posen l’actitud i l’esforç. És un bon tàndem i els resultats ens ho demostren!

Deixeu-me acabar amb un text que potser alguns ja haureu llegit i que és un molt exemple d’això que us parlava:

 El niño que pudo hacerlo

Dos niños llevaban toda la mañana patinando sobre un lago helado cuando, de pronto, el hielo se rompió y uno de ellos cayó al agua. La corriente interna lo desplazó unos metros por debajo de la parte helada, por lo que para salvarlo la única opción que había era romper la capa que lo cubría.

Su amigo comenzó a gritar pidiendo ayuda, pero al ver que nadie acudía buscó rápidamente una piedra y comenzó a golpear el hielo con todas sus fuerzas.

Golpeó, golpeó y golpeó hasta que con-siguió abrir una grieta por la que metió el brazo para agarrar a su compañero y salvarlo.

A los pocos minutos, avisados por los vecinos que habían oído los gritos de socorro, llegaron los bomberos.

Cuando les contaron lo ocurrido, no paraban de preguntarse cómo aquel niño tan pequeño había sido capaz de romper una capa de hielo tan gruesa.

-Es imposible que con esas manos lo haya logrado, es imposible, no tiene la fuerza suficiente ¿cómo ha podido conseguirlo? -comentaban entre ellos.

Un anciano que estaba por los alrededores, al escuchar la conversación, se acercó a los bomberos.

-Yo sí sé cómo lo hizo -dijo.

-¿Cómo? -respondieron sorprendidos.

-No había nadie a su alrededor para decirle que no podía hacerlo.

(Eloy Moreno. Adaptación de un cuento popular. Incluído en “Cuentos para entender el mundo”)