Joan Martí, cap d’estudis de l’Escola Montserrat
Aquests últims dies hem assistit al 44º Congreso CECE (Confederación Española de Centros de Enseñanza) celebrat a Bilbao. El lloc no ha estat una casualitat, ja que Euskadi va ser la primera comunitat autònoma que va rebre competències en educació i compta amb un gran desenvolupament de la Formació Professional i un sistema educatiu amb l’índex d’abandonament escolar més baix de tot el territori espanyol.
El que queda clar d’aquest congrés, que portava per títol “L’educació, un pacte necessari”, és que hem de trobar l’excel·lència educativa. Segons Carmen Pellicer, l’enemic comú del nostre sistema educatiu actual és que un terç dels alumnes deixa els seus estudis, que un 30% dels alumnes d’ESO abandonen i que 1 de cada 2 joves de menys de 25 anys no treballa.
Per tant queda clar que alguna cosa no estem fent bé, és necessari un sistema educatiu d’excel·lència que proporcioni eines i fomenti comportaments ètics i prepari els joves per a la inserció laboral. L’Escola Montserrat està d’acord en què, com ja deia un company en un article anterior, aquesta excel·lència educativa hauria de passar per donar més autonomia pedagògica i organitzativa als centres i per canvis en la metodologia, ja que allò que fem no funciona i necessitem que la imatge pública del nostre sistema educatiu canviï.
Un bon exemple d’això és TKNIKA, un centre impulsat per la Viceconsejería de Formación Profesional y Aprendizaje Permanente del Departamento de Educación y Universidades e Investigación del Gobierno Vasco. El seu eix fonamental és la innovació i treballa amb l’objectiu que la Formació Professional del País Basc se situï a l’avantguarda europea.
Aquest centre ens proposa la metodologia ETHAZI, basada en l’aprenentatge basat en reptes, on els alumnes de cada cicle formatiu, a part de les competències tècniques, aconsegueixen altres competències transversals, sempre en relació al seu futur laboral (treball en equip, comunicació, implicació, iniciativa, responsabilitat, creativitat…). Els mòduls (matèries) queden anul·lats mitjançant els reptes intermodulars que aconsegueixen un grau més alt de realitat professional. És un canvi metodològic d’alt rendiment en què es destina el 75% del temps a treballar aquests reptes o projectes, i que també defensa la flexibilitat de les programacions i del mobiliari a l’aula.
Jorge Arévalo, Viceconsejero de FP del Gobierno Vasco, ens deia que estem immersos en la 4a revolució industrial i que, aprofitant aquest marc, hem de transformar l’educació, ja que apareixen nous llocs de treball, però no hi ha gent preparada. Les mateixes empreses ens donen la clau dels requisits dels perfils professionals que busquen: el 78% valora molt més l’ACTITUD de l’alumnat enfront el 68,1% que posa per damunt l’EXPERIÈNCIA, o el 60,4% que valora la FORMACIÓ. Aquestes són les claus evidents de la necessitat de canvi i per això el País Basc aposta per un sistema educatiu de formació, innovació i emprenedoria, un model combinat que aposta per una especialització intel·ligent.
Com veieu, a l’Escola Montserrat no ens cal anar a Finlàndia, ens podem quedar molt més a prop i aprendre, i molt, dels nostres companys del País Basc. Apostem pel canvi, perquè és una necessitat, per les noves metodologies, noves organitzacions i nous plantejaments d’aules i dels sistema educatiu en general. Tot ens serveix, també, per adonar-nos que la nostra Escola no va desencaminada i que estem fent les coses de la manera correcta en la mesura possible.
