Marta Clemente, professora de l’Escola Montserrat
Al voltant del 25 de novembre, que és el Dia internacional de l’eliminació de la violència contra les dones, i després de veure i llegir tot tipus de mitjans de comunicació, és quan la majoria de la població torna a despertar o reviure aquell sentiment de pena, ràbia, malestar, ira… pel que fa al maltractament que reben moltes adolescents, noies i dones…
Cada vegada la societat està més sensibilitzada amb tot aquest tema però, tot i així, continuen donant-se situacions molt desagradables pel que fa a la convivència entre homes i dones.
Segons l’enquesta de violència masclista a Catalunya, elaborada per la Generalitat de Catalunya al 2018, una de cada quatre dones han patit algun fet especialment greu al llarg de la seva vida. A l’hospital Clínic de Barcelona s’han atès 400 víctimes durant el 2018. Totes aquestes dades ens fan pensar i reflexionar què és allò que no està fent bé la societat, on ens estem equivocant… Realment la resposta és tan complexa com les preguntes.
A la nostra Escola treballem que la convivència entre els alumnes sigui positiva sempre, independentment que la relació sigui entre noies, nois o nois i noies. Potenciem que siguin autònoms, que tinguin una capacitat de pensament crític i lliure (sempre amb respecte), que no es deixin manipular i que diguin allò que pensen i/o els preocupa fent ús de l’assertivitat.
Però si filem més prim, quines podrien ser les eines o estratègies a utilitzar perquè aquesta convivència anés més enllà de les aules? Sense cap mena de dubte, és l’educació.
- Coeducació: les tasques han de ser dutes per qualsevol dels dos gèneres, no pot haver-hi una tasca assignada a un gènere concret, la imposició dels gèneres ha de ser abolida.
- Des de l’Escola hem de vetllar perquè no es donin conductes de risc i fer una detecció prematura de les relacions abusives. Aquesta tasca no és atribuïble al professorat només, sinó als mateixos alumnes i companys.
- Violència zero: mai s’ha de caure en la violència física o verbal com a mitjà de resolució de conflictes. És important educar els nostres alumnes creant espais de diàleg, que associïn que el covard no és el dèbil sinó l’agressor. I que, per suposat, NO, ÉS NO!
- Valorar la individualitat de cadascun d’ells, ningú és ni millor ni pitjor que l’altre. Cadascú té la seva pròpia essència i a més a més té moltes coses a mostrar als altres.
- No passar mai per alt els comentaris discriminatoris, masclistes, homòfobs… Han de tenir la capacitat de defensar-se a través de les paraules i no permetre que ningú els menyspreï per la seva condició humana.
Desprès de llegir tot això, algú pensarà: “Ja ho fem, ja ho treballem a les aules.” Doncs potser no és suficient. Però cal remarcar que aquesta no és una tasca exclusiva dels professors, les famílies tenen el paper més important i els mitjans de comunicació també hi tenen la seva responsabilitat.
Serà suficient quan deixi d’existir el Dia internacional per l’eliminació de la violència contra les dones.
