Dani Mauriz, director de l’Escola Montserrat
Què en farem de molts enginyers que dissenyin maquinària si després no tenim mà d’obra per desenvolupar-la?
Què en farem de molts universitaris titulats per formar i educats els nens i les nenes si després ens falten monitors per atendre’ls entre classe i classe?
Què en farem de molts metges diagnosticant demències i dependències si després no tenim els tècnics per poder atendre els pacients en el seu dia a dia?
El secret està en l’equilibri. I, malauradament, el prestigi de la Universitat i l’FP ha estat injustament desequilibrat durant massa temps. Per això, per als apassionats i ferms defensors de la Formació Professional, entre els quals em compto, aquesta ha estat una setmana de bones notícies.
Vam començar-la amb la nova campanya “174 graus de futur” promoguda pel departament d’Ensenyament per augmentar el rendiment acadèmic, ampliar l’FP dual i involucrar les empreses i la societat.
I l’acabem amb una gran cita al I Congrés de la Formació Professional de Catalunya, al qual he tingut la sort de poder assistir. Em trec el barret davant la iniciativa de Pimec per organitzar-lo, amb la complicitat i la col·laboració de sindicats, patronals d’ensenyament, Generalitat, Unió Europea… Hem pogut gaudir d’un cartell de luxe, d’unes ponències 100 % interessants i de profundes reflexions i reformulacions.
Em quedo amb aquesta frase que presidia l’anunci del Congrés: “La Formació Professional d’un país és possiblement l’element estratègic més important per a una societat avançada i de progrés, i per aquest motiu Catalunya necessita un model de Formació Professional que actuï com a motor de competitivitat i ocupabilitat, i permeti afrontar el nou context de transformació del mercat de treball”.
Em dóna la sensació que la Formació Professional comença a ser presa seriosament des de tots els àmbits, com a alternativa formativa en igualtat de condicions amb l’oferta universitària, i com a garantia de futur i d’inserció laboral. Una estructura de país, l’han anomenada en algun moment.
L’FP ha fet pòdium. I hi ha pujat per quedar-se. Llarga vida a l’FP!
