Dolors Utrera, professora de l’Escola Montserrat
Observant els joves adolescents al llarg dels anys, m’ha fet endinsar en l’estudi de la Neurociència per poder entendre com funciona el cervell d’un adolescent. En aquesta recerca he pogut donar resposta a situacions viscudes amb ells i valorar la importància de certs aspectes que cal educar des de casa i dins l’entorn escolar per ajudar aquests joves a tirar endavant.
Tot just iniciar les classes, m’agrada escoltar els nous alumnes quan es presenten i parlen d’ells. Poc a poc es van obrint i sorgeix la paraula “problemes”, alguns ploren i s’emocionen parlant de les seves experiències, de situacions que viuen i que, per a ells, són estressants. Molts d’ells arriben a haver de seguir algun tipus de tractament farmacològic, dormen poc,… i no tenen eines per gestionar les seves emocions. Per evadir-se de les situacions que viuen i sobretot de com ho viuen, passen hores i hores connectats a les xarxes socials, a vídeojocs… L’hora d’anar a dormir no arriba mai i, han de llevar-se d’hora per anar a l’escola quan el seu cervell encara necessita descansar, i aquest encara s’estressa més.
El camp de la Neurociència ens fa veure que el cervell es mou per emocions. Què implica això en l’aprenentatge? Si tenim en compte que l’etapa de l’adolescència és quan el cervell pot crear més connexions sinàptiques per aprendre, per què no aprofiten aquest moment?
Doncs bé, tot això té una explicació!
La teoria del cervell triunic de Paul D. MacLean ens diu que tenim tres cervells; el cervell reptilià (el més impulsiu i irracional, que actua com a instint de supervivència), el cervell límbic (el més emocional i que activa la memòria) i el neocòrtex, el més racional (on es duen a terme les funcions executives com la memòria a curt termini, autocontrol, planificació, atenció, flexibilitat cognitiva, presa de decisions, motivació,…).
I per què us explico això, doncs per dir-vos que el cervell més actiu en els adolescents és el límbic o EMOCIONAL i si aquest està estressat, les funcions executives necessàries per aprendre no estan activades per memoritzar nous coneixements. Si un adolescent no està bé emocionalment mostrarà més dificultats per prendre atenció i concentrar-se en el que ha d’aprendre. Si no hi ha atenció, no hi ha aprenentatge.
Els adolescents estan experimentant les emocions en multicolor i els adults en blanc i negre, i això és una de les coses que cal tenir en compte. Aquest fluix d’emocions els porta a situacions d’estrès i necessiten que se’ls escolti, funció que fan els amics, i d’aquí el seu protagonisme en aquest moment d’emocions fluctuants.
Jo us diria: “Teniu cura del vostre cervell i ell cuidarà de vosaltres més endavant, perquè esteu vivint una etapa crítica del desenvolupament cerebral”. Totes les persones podem ser escultors/es del seu cervell i en aquest cas cal atendre les necessitats físiques, socials i emocionals bàsiques per un aprenentatge des de, en i per a la VIDA.
