Neus Artigas, professora a l’Escola Montserrat
Ho confesso: el darrer dia de classe, quan els alumnes ja marxaven i ens anàvem desitjant bon estiu, i molta sort, i un “fins al dia de la graduació” em vaig emocionar. Els trobaré a faltar.
Per a mi, que em dedico professionalment al tema de la comunicació corporativa, i que només faig unes hores de classe setmanals a l’Escola Montserrat, això de fer de professora és una barreja de sensacions i sentiments molt intensos.
Hi ha de tot. Hi ha dies que m’enfado, que voldria que fessin més i els voldria més atents i proactius. Però hi ha altres moments que no es poden pagar amb tot l’or del món: una mirada de complicitat, un “gràcies”, un treball de 10 on veus tot el que estan aprenent, la seva capacitat d’ajudar els companys, la seva facilitat per aprendre, la seva creativitat… Cada dia he après d’ells i elles!
Descobrir com aquell alumne tímid de principis de curs es converteix en un futur professional brillant.
Veure com aquella noia despistada i desconnectada, reconnecta i es motiva a classe.
Llegir totes les frases boniques que es dediquen els uns als altres a final de curs.
Que t’ensenyin quina roba es volen comprar per al dia de la graduació, perquè els fa il·lusió viure’l d’una manera especial.
Que els vinguin les llàgrimes als ulls d’emoció quan els dius que són bons i que, a la vida, podran fer el que vulguin.
Escoltar idees genials que els surten de forma espontània i que qualsevol empresa voldria tenir.
Veure’ls gaudir davant la càmera explicant què ha passat durant el curs a l’Escola Montserrat.
Adonar-te que han estat capaços de superar, i amb nota, aquell projecte que tant et feia patir i que, en algun moment, veies gairebé inviable.
Com els vaig dir a ells i a elles: tots i cadascun tenen capacitats excel·lents que els portaran, no en tinc cap dubte, a trobar el seu camí a la vida.
Si en algun moment senten que les classes els han servit per aportar un petit granet de sorra a tot aquest procés vital i professional que estan vivint, em dono per més que satisfeta. I estic segura que parlo per boca de totes i tots els professors: us trobarem a faltar!