ENTREVISTA A JAUME ESQUERDA, exprofessor de l’Escola Montserrat
Quan vas treballar a l’Escola Montserrat?
Del setembre de 1981 fins al juny de 1999.
Quines assignatures i nivells educatius imparties?
Llengua catalana i Castellana, primer a EGB i després a l’ESO.
L’anècdota més graciosa que t’ha passat a l’Escola Mobtserrat?
Moltes, però una en especial. La primera vegada que vaig anar de viatge de fi de curs a l’Hotel Pessets de Sort, una senyora es va queixar a recepció que a la nit voltaven pel passadís uns nois. Resulta que érem l’Ignasi Huete i jo, professors, però prou joves per confondre’ns amb alumnes.
Si no haguessis estat professor a què t’hagués agradat dedicar-te?
Alguna altra professió de servei, com medicina. Als meus temps, si eres d’un poble de Lleida era difícil anar a Barcelona a estudiar.
Has treballat d’alguna cosa que no sigui de professor?
No, no en sabria.
Un company imprescindible quan vas treballar a l’escola?
El Sr. Mauriz, però tots formàvem un equip humà generós i no voldria desmerèixer ningú.
Com et vas sentir el primer dia que vas fer classe?
Com un flam, nerviós, insegur, emocionat. Era la meva primera feina.
Què és el que més t’agradava de la teva feina?
El tracte personal. Veure l’evolució personal dels nois i de les noies. Tants anys després, ens trobem i encara la fem petar.
I el que menys?
Corregir faltes d’ortografia.
Creus que els alumnes surten ben preparats?
No ho sé. Crec que t’has de formar tota la vida, però amb uns hàbits de treball, valors i una formació emocional tot és més senzill.
Què és el més complicat de la teva professió?
Actualment motivar els alumnes i tractar amb algunes famílies.
Quin és el teu objectiu com a professor?
Aconseguir treure el millor de cada alumne. Formar persones honestes i de bon tarannà. Que
aprenguin passant-s’ho bé.
El teu lema de vida és …
No en tinc cap en concret, però segur que les coses amb bon humor es fan millor.
Si tinguessis un superpoder quin seria?
Erradicar el càncer del món.
Poble o ciutat?
Jo sóc de poble, he de dir poble sens dubte.
Mar o muntanya?
El mar, la platja, la remor de les ones…
Una estació de l’any …
L’estiu, i no només per les vacances.
Un destí del món …
Florència m’enamora de sempre.
Televisió o mòbil?
Televisió, que sóc del segle XX.
Facebook, Instagram o Twitter?
Facebook, però més per mirar que per publicar.
Una cançó per motivar-te …
Una cançó de Paco Ibáñez sobre un poema d’Alberti que es diu “ A galopar”.
Una pel·lícula indispensable …
Segurament “Grease”. L’he vist moltes vegades i no me’n canso.
Un llibre per perdre’s …
“Els Pilars de la Terra” i “ La catedral del mar”. En general, novel·la històrica d’època.
El millor pla per desconnectar…
Anar a la piscina. I, si no es pot, estar amb la família.
Una persona que admiris…
Els meus models com a mestres, l’Àngel Mauriz i el Sr. Gregorio, el meu mestre de quan era petit.
Què volies ser de gran quan eres petit?
Primer futbolista i locutor de ràdio. Seriosament, mestre.
Quins eren els teus somnis?
No he estat un gran somiador, però ser feliç fent les coses em conformava.
I què somires ara mateix?
Un futur per als meus fills en un món millor.
On et veus d’aquí a 10 anys?
Em veig bé de salut, gaudint de la jubilació i de la família.
Tres eines imprescindibles per a la teva feina?
Amor, sense ell no es fa res al món; formació per treballar millor al servei dels alumnes; i diàleg per trobar solucions.
Per què l’Escola Montserrat?
Va ser casa meva durant vint anys. Vaig aprendre molt, hi vaig conèixer la meva dona. Els millors amics i companys . Un clima excepcional.
Un racó de l’escola Montserrat?
El que abans era el menjador: estones de descans, conversa, el cafè i tornem-hi. No puc oblidar tampoc els partits de futbol al pati.
Si l’escola fos una persona (real o fictícia) quina seria?
No ho sabria dir, jo sóc fill únic i dir un germà se’m fa gros, però hauria de ser algú important i senzill a la vegada.
#SomEscolaMontserrat?
I sempre ho serem. És com una filosofia de vida.
L’Escola Montserrat en una frase?
Era casa meva.