ENTREVISTA A MARIA ROSA GIRALT, nascuda el 1966, va ser professora a l’Escola Montserrat. Mestre i psicòloga de formació, actualment és la coordinadora de l’Àrea d’Orientació, Formació i Inserció de Fundació ILERSIS.

Quan vas treballar a l’Escola Montserrat?

Des de setembre de 1988 a agost de 1996.

Quines assignatures i nivells educatius imparties?

Sempre vaig treballar a Cicle Mitjà: 3r i 4t de primària. Era tutora d’aquests cursos. També feia classes de música.

L’anècdota més graciosa que t’ha passat a l’Escola Montserrat?

Tinc molts bons record de l’escola. Va ser la meva primera experiència com a mestra. Recordo les colònies que organitzàvem. Els primers anys no hi havia monitors i preparàvem les activitats nosaltres. Recordo el primer any. Si vam superar aquells dies, ho havíem de poder superar tot. Ho teníem tot molt preparat: gimcanes de dia, jocs de nit… i tot i així les circumstàncies van fer que ens passéssim dia i nit desperts i despertes: caigudes de llitera, sagnat de nas….Vaig pensar que no hi aniria mai més.. Els nens i nenes s’ho van passar però molt bé. I nosaltres vam continuar organitzant-ho any rere any. Al cap d’uns dies recordo que una mare em va demanar de parlar amb mi. Volia saber perquè, durant l’estada de 3 dies de colònies,  el seu fill, que hi havia anat per primera vegada, pesava una mica menys. No m’ho podia creure. Havia pesat el seu fill abans i després!!! Li vaig haver d’explicar que durant les colònies, tot i menjar molt bé (perquè d’això ens en preocupàvem molt) també es feia molta activitat física…

Si no haguessis estat professora a què t’hagués agradat dedicar-te?

A la medicina. Fins i tot vaig fer la preinscripció a la Universitat de Lleida

Has treballat d’alguna cosa que no sigui de professor?

Vaig estudiar psicologia i vaig començar a treballar en el camp de l’orientació professional. He treballat en diferents projectes i també a l’administració pública, al Servei d’Ocupació de Catalunya. L’educació i la formació sempre han estat lligats a les feines que he desenvolupat. Actualment coordino l’àrea d’Orientació, Formació i I)nserció de Fundació Ilersis, una entitat de Lleida que treballa per les persones amb discapacitat intel·lectual i altres col·lectius vulnerables.

Un company imprescindible quan vas treballar a l’Escola?

Em costa dir un nom. Sempre vaig tenir molt bona relació amb tots els companys i companyes que durant aquells anys van passar per l’escola. Si he de dir i nom, i potser per la relació que vam acabar tenint també amb tota la seva família, et dic el Josep Maria.

Com et vas sentir el primer dia que vas fer classe?

Suposo que amb nervis. No ho recordo massa. Però sí que recordo l’entrevista que em va fer l’Àngel, tot seriós, per contractar-me.

Què és el que més t’agradava de la teva feina?

La relació  que es creava amb els nens i nenes. La confiança que et tenien; veure com es feien grans i aprenien per si sols, amb les pautes que podies donar-los-hi.

I el que menys?

Quan havies de suspendre algú, tot i haver-se esforçat.

Creus que els alumnes surten ben preparats?

Sí.

Quin era el teu objectiu com a professora?

Entenc que l’objectiu de qualsevol mestre és acompanyar els nens i nenes en el camí de l’aprenentatge, no només de les matemàtiques, del català… sinó dels valors: del respecte, de la feina ben feta, de l’esforç; a prendre les seves pròpies decisions.

El teu lema de vida.

Viu i deixa viure

Si tinguessis un superpoder, quin seria?

Molt tòpic, però m’agradaria que ningú passés fam. Em sembla increïble que encara avui, hi hagi milions  de persones que passen gana.

Poble o ciutat?

Poble. Però amb una ciutat a prop.

Mar o muntanya?

Muntanya.

Una estació de l’any.

Primavera.

Un destí del món.

Països nòrdics.

Televisió o mòbil?

Mòbil.

Facebook, Instagram o Twitter?

En tinc de fa poc. Ho vaig fer per feina. Podria passar sense cap.

Una cançó per motivar-te.

“La vida és bella”.

Una pel·lícula indispensable.

“El diario de Noa”

Un llibre per perdre’s.

“La casa de los espíritus”.

El millor pla per desconnectar.

Passejar per la muntanya.

Una persona a qui admirar.

A totes les perones que lluiten dia rere dia per la igualtat d’oportunitats.

Quins eren els teus somnis quan eres petita?

Ser una bona persona; una bona professional i tenir una gran família.

I els teus somnis actuals?

Continuar essent una bona persona, una bona professional i veure crèixer la meva família

On et veus d’aquí a 10 anys?

No hi penso. Però m’agradaria poder gaudir de la vida i de la família.

Per què Escola Montserrat?

Va ser l’escola que em va donar la primera oportunitat.

Un racó de l’Escola?

L’aula on feia classe.

L’Escola Montserrat en una frase?

Una família.