Joan Martí, cap d’estudis de l’Escola Montserrat
Saps quines són les teves fortaleses? Voldries saber què fas bé i et fa fort? T’ho han dit mai? I les teves debilitats… les coneixes? Segur que te les han mencionat més d’una vegada.
Des de ben petits ens han exigit l’excel·lència total per no fracassar, assenyalant-nos quines són les nostres debilitats i tractant de millorar-les per sobre de tot. Crec que no és el camí. Quan era petit, jo era molt dolent en les matemàtiques i els meus professors i els meus pares es van entestar en què havia de treballar-les per sobre de tot, em van buscar professors particulars i em passava els estius ofegat entre llibres de mates. Sé que ho feien amb la millor intenció del món, però ara veig que només em van fer fixar en una de les meves debilitats, i per això vam deixar de banda les meves fortaleses, és a dir, allò que sabia fer bé, potser per això em va costar trobar quin era el meu camí en el futur.
Ara que ja sóc gran, he arribat a pensar que els docents hauríem de fer un DAFO a cada un dels alumnes que arriben als nostres centres, però del DAFO jo em quedaria amb la FO (Fortaleses i Oportunitats). Crec que hem de potenciar les seves fortaleses per tal de crear les seves oportunitats. Els hem d’ajudar a veure quins són els seus punts forts, en què són bons i en què destaquen. Tots els joves tenen alguna cosa a aportar a la societat. Tots, en algun moment de la nostra vida, hem sentit aquella punxada d’alerta que ens diu que podríem destacar en alguna cosa, però no acabem de veure en què.
M’he plantejat portar a terme aquesta feina amb els meus alumnes. És més, ja he començat. De moment els he explicat què vull fer amb ells, vull que intentin trobar les seves fortaleses, i els he marcat certs procediments a tenir en compte durant les properes setmanes. Després, en grups, hauran d’explicar a quines conclusions han arribat i finalment ho hauran d’exposar a la resta de companys. La veritat que la reacció d’alguns m’ha sorprès molt gratament, fins i tot han arribat a dir que els agrada la idea; d’altres no han dit res, però he pogut veure cert interès en les seves mirades i he percebut un silenci inusual a l’aula. Potser perquè els he dit que deixin de costat les seves debilitats?
Crec que les escoles haurien de treballar en programes basats en les fortaleses, potenciant-les de manera que ells mateixos poguessin trobar les seves afinitats i tirar endavant. El cas d’una escola americana, que des de fa un temps aplica una programa anomenat “Programa d’Afinitats”, és el que m’ha inspirat. En el seu cas, estudiants amb un molt baix rendiment escolar van començar a treballar les seves fortaleses amb aquest programa d’afinitats, i la majoria van acabar accedint a la universitat
Quan creien que ja havien fracassat, es van adonar que tenien futur i podien ser feliços. A partir del seu esforç han trobat quina és la seva essència, per convertir-se en persones excepcionals. Molt fort!
