Jaume Ferrer, professor de l’Escola Montserrat
Hi ha un alumne que quan em veu pel carrer em repeteix la frase que faig en la primera exposició del primer dia, de la primera diapositiva: el món està canviant! I és veritat.
El món ha canviat més en els darrers vint anys que en tota la segona meitat del segle passat. Una transformació que no dóna símptomes d’afluixar sinó, ans al contrari, d’accelerar-se. No jutjo si això està bé o no està tan bé, si ens porta a un futur brillant o cap a una espècie de antiutopia de pel·lícula de ciència-ficció; probablement a una barreja de les dues.
I un dels sectors més tocats per tota aquesta onada de canvis tecnològics i socials és l’educació, tant pel que fa als continguts com a les metodologies i mitjans a utilitzar. Els estudis de Comerç internacional crec que són un bon exemple d’aquest cas. Poden haver-hi uns procediments administratius regulats que, si bé sembla que no canvien excessivament, estan sotmesos al canvi que pateixen totes les estructures de tots els estats. I no cal parlar sobre els mitjans de pagament , avui en mà dels bancs però per on comencen a treure el nas institucions que no són entitats financeres. El mateix concepte de diner canviarà. Per mencionar algunes de les disrupcions que vénen.
Per tant, a part d’ensenyar la mecànica de com funcionen les coses avui, és necessari forçar la curiositat del que pot venir demà i facilitar la brúixola o el mapa d’on trobarem informació i coneixement. Per veure-les venir i adaptar-se. Perquè estic segur que el món que els tocarà viure als joves d’avui serà molt diferent del meu, gairebé de pel·lícula en blanc i negre (per cert, molt bones!)
