Joan Martí, cap d’estudis de l’Escola Montserrat
“If your plans don’t include Mobile your plans are not finished”. Wendy Clark. Senior VP, Integrated Marketing. Cocacola Companies.
El mes de març passat el Consell Escolar de Catalunya, òrgan superior de participació de la comunitat educativa i que estudia com millorar l’adequació de l’ensenyament a la realitat social, va establir els fonaments de l’entrada dels mòbils i les tauletes a les aules amb el document “Les tecnologies mòbils als centres educatius” i que reconeix fer un bon ús d’aquests dispositius per tal d’aprofitar el seu potencial.
Està clar que el sistema educatiu no pot continuar mantenint-se apartat del gran impacte que ha suposat l’aparició de les noves tecnologies, per tant la feina de la comunitat educativa és minimitzar aquest impacte, i mirar-ho des d’una perspectiva totalment profitosa i edificant, tenint en compte que es poden tractar com a vessants de la vida escolar que van de la convivència i els valors ètics a l’aprenentatge al llarg de la vida.
Del primer que ens hem d’adonar és que el document aprovat per aquest consell ha de ser el tret de sortida per a l’ús dels mòbils als centres educatius, a més la comunitat educativa ha de facilitar el dret a la bona convivència permetent l’ús de les noves tecnologies tenint en compte la normativa vigent. Aquest document ens recomana, a grans trets, tenir unes pautes clares que han de venir establertes tant pels centres com pels alumnes, ja que ells han de ser copartíceps de la seva elaboració, sense perdre de vista l’alt potencial educatiu dels dispositius mòbils i evitant la confrontació entre el professorat i l’alumnat, ja que el mateix document recomana gestionar el fet de la comunicació immediata que comporta la interacció amb d’altres persones a les normes de convivència del centre, d’aquesta manera fugirem de l’immobilisme o visió estàtica del sistema educatiu, i integrar a les mateixes famílies a les normes d’ús dels dispositius mòbils, tenint en compte que el dret a la intimitat ha d’estar protegit. D’aquesta manera aconseguirem que els mòbils passin a formar part del projecte educatiu, de forma responsable, ja que als alumnes no els podem privar del seu ús. Per tant ho hem de considerar com una oportunitat única, educant als alumnes en quin ha de ser el ser ús. A partir de llavors el professorat ha de ser l’exemple a seguir.
Hi ha algun document, a nivell internacional, que ens dóna directrius i exemples de com integrar els mòbils als sistemes educatius, ja que poden ser imprescindibles per accedir a material complementari per reforçar els seus coneixements. Ja és important conèixer que molts centres utilitzen els dispositius mòbils amb freqüència en projectes, experiències i activitats que extreuen el potencial d’aquests dispositius. El nostre centre ja fa dos anys que participa en activitats relacionades amb l’ús dels dispositius mòbils coincidint amb la celebració del Mobile World Congress a Barcelona.
Encara hi ha molts docents que tenen certa por o rebuig a l’ús dels mòbils a les aules, però és inevitable el se ús, la majoria dels alumnes tenen el se dispositiu, majors i menors d’edat. El fet de que existeixin i hagin entrat d’aquesta manera tant sobtada a les nostres vides no és per que els ignorem, sinó per que els tinguem molt en compte.
Definitivament la comunitat educativa ha de ser conscient de que l’evolució de les interaccions entre alumnes i famílies cada cop és més digital: circulars, informes i qualsevol altra informació la podem rebre als nostres dispositius mòbils. Ens hem de treure la bena dels ulls, els mòbils ja no són el futur, són el present.
