Joan Martí, cap d’estudis de l’Escola Montserrat
Aquests dies sembla que la nostàlgia es vol escolar per la finestra de casa meva tot escapant de l’aire gèlid del carrer i es vulgui alimentar al caliu del meu pensament…
Així que arribat a aquest punt de la meva vida, he decidit parar un moment a mirar enrere… diuen que va bé per agafar embranzida i retrobar la força necessària pel dia a dia… I sabeu què? Doncs que posant la vista enrere m’he adonat que estic a punt de celebrar els meus 20 anys a l’Escola Montserrat, i… no sé.. m’he oxigenat com poques vegades m’ha passat a la meva vida, ja que són tantes les PERSONES que he anat trobant i que he conegut, alumnes i companys de feina; tantes les VIVÈNCIES que han portat els meus sentiments al límit; tantes les EXPERIÈNCIES que m’han esborronat i m’han format i enriquit com a ésser humà; tanta la SATISFACCIÓ dels anys i de la feina realitzada…
Que no puc evitar un impuls de cridar i escampar als quatre vents les meves ganes de donar les gràcies a la vida per haver ensopegat amb aquesta escola i amb una família que m’ha obert les portes des del primer dia, oferint-me la seva confiança de forma incondicional, i amb una comunitat educativa, companys, els que vaig tenir, i els que encara tinc, que han treballat i treballen per a l’Escola Montserrat, per a la nostra escola, i que entre tots hem reconvertit en el que és en l’actualitat, tot i que no ha estat un camí fàcil, però si que ha estat molt satisfactori, on els alumnes priven per sobre de tot, on apostem per la CREATIVITAT, la INNOVACIÓ i L’EMPRENEDORIA. D’aquesta manera, aportem el nostre granet de sorra a aquesta societat, un pèl tocada, però un granet de sorra que per petit que sigui és el millor que li podem donar per guarir-la, i aconseguir una societat com cal i, sobretot, ben preparada per encarar el futur incert.
Un futur incert que han de construir els nostres alumnes, alumnes que ja han iniciat el seu camí de fa temps i que ja són puntals importants de la societat. M’omple d’orgull poder veure com despunten i van col·leccionant èxits, d’altres que tot just comencen a conèixer el món en què viuen després de deixar enrere l’adolescència,a qui cega veure la vida tal com és, però que constitueixen, en molts casos, els millors anys de la seva vida, i els que encara han d’emprendre el vol , els que encara estan a l’escola i que conformen el gruix d’alumnes actuals… Un futur en què nosaltres tenim el compromís moral d’ajudar-los, guiar-los i de formar-los.
Per això sento un orgull immens que m’omple el cos i la ment, que és una celebració de la feina feta, ja que aquests 20 anys no han estat en va i em donen la força per continuar 20 anys més lluitant per aconseguir els nostres objectius, que no són pocs!
