Antònia Luna del Peral. Professora de Formació Professional

Permeteu em prengui la llibertat de fer un breu i modest recorregut per la història de la Formació Professional ja que formo part d’una generació pionera que va iniciar aquests estudis anomenats aleshores “la nova FP”

Em prenc aquesta llicència amb l’aval de ser la primera alumna graduada en aquests estudis a l’Escola Montserrat en el període 1973-1978 i exercir com a professora en aquest centre i a l’Ensenyament Públic.

Donat que sempre avancem mirant cap al davant, sense aturar-nos ni tant sols a mirar qui camina al nostre costat o sense mirar al darrera i veure d’on venim, voldria fer l’exercici de Mirar pel retrovisor i veure el camí recorregut, just aquesta setmana que celebrem més de 40 anys d’FP.

A l’igual que el quadre de Paul Gauguin pintat el 1897 a Tahití i titulat: “D’on venim?, què som?, on anem?” (aquestes tres preguntes li feien sempre els tahitians encuriosits i hospitalaris durant la seva estada al país), voldria fer el paral·lelisme entre el quadre i la Formació Professional.

D’ON VENIM?

El sistema econòmic agrari tradicional es manté fins a principis del s XX convivint amb una producció industrial poc desenvolupada i de lenta evolució tècnica que es nodreix d’una abundant mà d’obra poc o gens qualificada. La  formació tècnica dels operaris era la donada pels gremis i associacions, mitjançant uns contractes clàssics d’aprenentatge establerts entre els patrons i els caps de família.

La formalització d’un sistema educatiu no es produeix fins al 1857 amb l’anomenada “Ley Moyano” que va ser una llei d’instrucció pública i vigent fins a la II República Espanyola.

Són les congregacions religioses, especialment la Salesiana, les que estableixen les escoles de capacitació i formació d’artesans, les anomenades “Escuelas Profesionales de Artes y Oficios”. La primera d’elles s’estableix al barri de Sarrià de Barcelona, el 1886, on va viure el fundador de la congregació i actual patró de la formació professional, San Juan Bosco.

Amb l’Estatut de Formació Professional de 1928 s’inicia l’establiment d’un sistema reglat d’ensenyaments professionals i una xarxa de centres que tractaren de cobrir les necessitats de capacitació provocat per la constant transformació del sistema productiu.  Aquests ensenyaments s’impartien en règim nocturn o compatible amb la jornada laboral ja que la majoria d’alumnes eren treballadors. S’inicia així el desenvolupament, tot i que lent, del que avui coneixem com a formació professional creant plans d’estudi, centres, professorat idoni, etc.

Posteriorment vindrien l’Organització Sindical, xarxes d’instituts laborals, els Instituts Tècnics, la “Ley de Formación Professional”, les “Juntas provinciales y locales”, les escoles de “Preaprendizaje, Aprendizaje i Maestría Industrial”, les Universitats Laborals, el “I Pla Nacional de Desarrollo”, etc.

QUÈ SOM?

La “Ley General de Educación de 1970” ens situa en una fase més actual, amb una reforma educativa que intenta coordinar esforços per tal de detectar les necessitats formatives i crear un sistema educatiu integrat on els ensenyaments tècnics i professionals deixin de ser una via paral·lela i menor de l’educació.

El decret de 14 de març de 1974 desenvolupa el que estableix la LGE i es converteix en el marc legal on la FP s’estén a tots els sectors, en especial, al terciari i de serveis, integrant a la majoria de centres en el sistema educatiu.

S’articula la FP en tres nivells:

• Primer grau de 2 cursos amb caràcter obligatori per a tots els que no segueixen el BUP al finalitzar l’EGB.
• Segon grau de 3 cursos com a ensenyaments especialitzats i estructurats en fases d’ampliació de coneixements i perfeccionament professional. Requeria una especial formació pràctica continuada i donava accés directe a la universitat.
• Tercer grau de 3 cursos i que no es va arribar a implantar mai, concebut com a formació professional dins el sistema universitari.

En una economia creixent on la pressió que exercien les empreses per tal de disposar de professionals qualificats i la influència de la visió europea de la formació professional, provoquen canvis legislatius i el 1990 s’aprova la LOGSE (“Ley Orgànica General del Sistema Educativo”). Aquesta llei posarà les bases d’una FP moderna que farà guanyar prestigi i eficàcia fins a l’actualitat.

Hauríem de recordar que la societat es mirava la FP com una sortida menor del sistema educatiu, fins i tot de desprestigi dels seus estudiants que eren objecte de menyspreu pel fet de triar aquests estudis.

Introduir les pràctiques obligatòries en empreses a tots els cicles, va acabar de configurar la FP com una via respectada d’accés al mercat laboral, així com a obrir els centres educatius a les empreses i sobretot a la millora de la inserció laboral dels alumnes.

Va fer falta una nova Llei Orgànica d’Educació (LOE, 2006) per a flexibilitzar el sistema i adaptar-lo als nous temps en els que s’exigeix una orientació cap a una formació al llarg de la vida de les persones.

Formen part de la realitat actual de la Formació Professional els conceptes:

• Qualificació, Competències, Resultats d’Aprenentatge, Reconeixement professional, Emprenedoria, Intercanvis europeus, FCT, Pràctiques a l’estranger, Sistema DUAL, Formació continuada,  etc.

ON ANEM?

L’expansió de les noves tecnologies (les TIC, les TAC) i en especial la informàtica, ens fa intuir una tendència que ens aboca a una personalització i flexibilització de la FP mitjançant:

– La flexibilització i obertura a col·lectius més amplis i de més edat i reconeixement de l’experiència laboral per a l’obtenció del títol.

– Integració de la formació d’adults dins d’un esquema més general de la formació permanent

– El reconeixement de la formació no formal i informal

– Uns sistema modular o de crèdits que permeti certificar els aprenentatges.

Tenint en compte que, segons els experts, un alt percentatge de les professions que s’han d’exercir d’aquí a 25 anys encara s’han d’inventar, és arriscat afirmar quina serà l’evolució de les professions del futur. En qualsevol cas, haurem d’esperar a veure cap a on evoluciona la societat del coneixement i com afecta en la Formació Professional futura.

A mi, però, crec que m’ho hauré de mirar pel retrovisor.